Aproximació a ASPID des d’una visita

 Coneixent ASPID de prop

 ASPID és una entitat sense ànim de lucre de Lleida que treballa per millorar la qualitat de vida i la integració de les persones amb discapacitat física o en situació de vulnerabilitat. Aquesta tasca es basa en oferir suports centrats en la persona, amb l’objectiu de fomentar la seva autonomia i el seu desenvolupament.

Durant la visita a l’entitat, aquesta idea es feia visible tant en el discurs com en l’espai. Una de les frases destacades que es podia llegir a les parets era: “la discapacitat és la capacitat de ser extraordinàriament capaç”, que sintetitza la manera com l’organització planteja la seva mirada cap a la discapacitat.

Àmbits d’actuació

ASPID desenvolupa la seva activitat en diferents àrees, amb una intervenció que abasta diversos àmbits de la vida de les persones.

D’una banda, treballa en la inserció laboral, oferint programes d’orientació, serveis per a empreses i també a través d’un centre especial de treball. Aquest àmbit busca facilitar l’accés al mercat laboral i promoure la inclusió laboral.

D’altra banda, també intervé en l’atenció al domicili i a l’entorn, amb serveis d’assistència personal i suport en les activitats de la vida diària, amb l’objectiu de potenciar la vida independent.

A més, disposa de serveis dirigits a infants, joves i famílies, amb intervencions de caràcter socioeducatiu i acompanyament familiar. Paral·lelament, desenvolupa l’àrea de neurorehabilitació, on es realitzen valoracions i tractaments especialitzats, així com activitats de formació i prevenció.

Procés d’intervenció

L’acompanyament que ofereix ASPID es basa en un procés estructurat que permet adaptar la intervenció a cada persona. Aquest procés inclou diferents fases: una entrevista d’acollida inicial, una exploració diagnòstica, l’elaboració d’un pla de treball, el seguiment i, finalment, l’avaluació.

El paper del treball social

Durant la visita també es va explicar quin és el paper del treballador o treballadora social dins de l’entitat, situant-lo com una figura clau dins de l’equip interdisciplinari.

Es va destacar que la seva funció principal és conèixer la situació de la persona des d’una perspectiva global, no només centrada en la seva discapacitat, sinó també en el seu entorn social, familiar i econòmic. A partir d’aquesta valoració, el treballador social identifica necessitats, orienta sobre recursos disponibles i participa en l’elaboració del pla d’intervenció.

A més, també desenvolupa una tasca d’acompanyament al llarg del procés, fent seguiment dels casos i adaptant les intervencions segons l’evolució de la persona. Un altre aspecte rellevant és la coordinació amb altres serveis i professionals del territori, fet que permet donar una resposta més completa i ajustada.

També es va remarcar que el treball social no es limita a una funció assistencial, sinó que treballa des d’una perspectiva de drets, promovent l’autonomia i la participació activa de la persona en el seu propi procés.

En conjunt, la visita m’ha ajudat a entendre millor com es treballa realment dins d’una entitat social i tot el que implica intervenir en situacions reals. Després d’haver visitat altres entitats i fundacions, es poden veure coses que es repeteixen, com la importància de l’atenció centrada en la persona o el treball en xarxa, però també diferències en la manera d’organitzar-se i d’intervenir. Tot això fa veure la complexitat que hi ha darrere de cada cas i la necessitat d’adaptar-se constantment a cada situació.